Mostrando entradas con la etiqueta Nenes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Nenes. Mostrar todas las entradas

viernes, 9 de enero de 2009

Aroa







Buenas preciosa!!Ante todo desearte un muy feliz cumple y un año lleno de sorpresas maravillosas..
Es imposible describir todo lo que hemos vivido juntas,la Escuela Suiza, Sitges, París, Llivia, Roma,Madrid,Amsterdam,etc.. (y lo que nos queda), no olvidaré nunca esos momentos llenos de alegrías y de risas.
Es difícil y a la vez fantástico encontrar una amiga como tú: divertida, atrevida,sencilla,buena,estupenda,auténtica y deeflower. Siempre estás en lo buenos y malos momentos,gracias.Eres sencillamente el alma de las fiestas, siempre haciéndonos disfrutar con ese humor que te caracteriza.
Espero poder seguir compartiendo el resto de nuestras vidas juntas, ya sabes aquí tienes una amiga forever!!

Te quiero mucho,

Aroa

Aquests meravellosos anys...






Roser

Blanche!!! Felicitaaaaaaaaaaaaats!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Aqui en tens a tots, perdent el cul, perquè no tots els dies es celebren 30 anys (oju, que es diu ràpid!!!!) i tinguis un gran record de tots nosaltres.
Tu i jo ja fa 26 anys que ens coneixem i compartim amics i experiències… Fem un remember when?...:
Ens vem conéixer un dia de setembre del 1983 al parvulari de l´escola, on vem compartir pati durant 2 anys i vem viure experiències precioses gràcies a les Tantes Monique i Lolita; te´n recordes de quan els Sankt Nikolaus venia a veure-n´s? Quina por que feia… els dos anys de pàrvuls van ser els anys més dolços a l´escola, oi??
De primer a tercer vem anar a classe de la Frau Schneider… Muchas graaaaaaacias…. Vem passar al pati dels grans, la jungla, i trampejàvem jugant a fer “arena fina”, el coche fantástico, el conejo de la suerte… sempre vem ser una classe molt precoç!!
De tercer a sisè vem patir la tirania de la Frau Oehler, que no dubtaba en escridassar-nos i castigar-nos quan feia falta… però tot i això, vem passar uns anys divertits i la seva mala llet no va permetre que la classe més alegre del cole s´enfonsés!! Te´n recodes de quan jugàvem al “Tetiquatx” i feiem “mmm…. Bau!!”
De setè a vuitè vem ser nosaltres els que vem sotmetre a la nostra tirania al Herr Bollinger, alias el Bola… però van ser dos anys genials on despertàvem de la nostra tendra infancia i començàvem a ser mini-adults amb ganes de gresca i un pavo que no ens podiem ni aguantar entre nosaltres!!!
A primer de BUP vem tenir moments estel.lars com les permanents del Herr Bachmann i els seus xalecos de vaca, les classes de mates acollonidores de l´Igual, les preses de pèl al Gevara, els “how do you do” de l´Oliveras… aix… quins temps…
A partir d´aquí ens trobàvem pels pasadissos, a la pausa del matí, a Can Dragó, al 75 aniversari de l´ESB... podria omplir un llibre amb les coses que vem compartir els últims anys de cole…
A la uni, ens trobàvem a la biblio d´Econòmiques, on més que estudiar, molestàvem als demés i sortiem cada 5 minuts a fer el “piti”, de fet, mai vem deixar d´estar conectades, oi? Ens veiem també amb les nenes i teniem estones de partides de caixa monumentals, com ara…
Aquests últims anys, un cop fora de la uni, tampoc hem parat de fer coses juntes: Sant Feliu, Calonge, soparets, Saint Germains, festes de la Mercè, cafès, festes sorpresa i sense sorpresa… i mil coses més!!!
La nostra trajectòria vital ha estat semple plena d´interaccions; boníssims moments i algun de difícil, però sempre he tingut la sensació d´haver pogut comptar amb tu. I és que una de les teves grans virtuts és que sempre estàs amb qui li fas falta.
T´estimo moltíssim i quan penso en tu, només veig a la Blanca, amb tot el que comportes: una persona inmensa, inteligent, amb sentit de l´humor, amb les millors sortides i anècdotes que conec, tendra i encara que sembli un tòpic, molt amiga dels seus amics. Com et vaig dir: ets un luxe per tots nosaltres!!!
Per tot el que m´has donat i per com ets: moltes gràcies!!!!
Espero que durant els propers 30 anys, estiguis ben a propet meu per compartir tot el que ens espera, d´acord?? Compto amb tu!! ;)
Una abraçada tan forta que se´t caigui la baba sobre la sabata!!!! ;)
Roser

jueves, 8 de enero de 2009

Jandra

Per les bones estones que hem passat juntes (i per les dolentes, que tot i ser poques també n'hi ha hagut). Pels riures, les festes, els cafès, les tardes amb la Margot al Haceros, per l'o-a, per que ets la millor explicant històries que només et poden passar a tu, per ser tan bona amiga, i pel milió de coses que encara ens han de passar...

T'estimo guapa!!

FELIÇOS 30!!!!!!!!!!!!!

I com no podia ser d'una altra manera, aquí tens la meva aportació musical. Seu i escolta el que sonava a les ràdios de tot el món l'any que tu vas néixer!

Tomas falsas Tomas Molina


La previsió del temps i vida de la Blanca per Tomas Molina, alias Xavi, Sandra i Sara



miércoles, 7 de enero de 2009

Felicitats des del desert

Blanca, el dia 2 vam pensar en tu i per sort, finalment et vam poder trucar en una parada que vam fer en un poble. Mira que portàvem 5 dies sense sortir-ne i just, com no, les coses no són gairebé mai casualitat, sino perquè tenen un sentit al radera, va i parem 15 minutets i et vam poder trucar per felicitar-te. Al matí, però, vam pujar a una duna i et vam voler enviar les nostres energies positives des de Libia, unes energies tant maques, de tranquilitat, felicitat, intenssitat, sentiment pur, difícilment descriptibles però que et donaran molta sort durant el 2009. T'estimem moltíssim carinyo. Aquí va aquest vídeo:


jueves, 18 de diciembre de 2008

Intenso



Intenso el café de las mañanas, intenso el timbre que me despierta cada mañana, intensas nuestras conversas sobre la vida, intensas las risas que compartimos antes de ir a dormir, intensas las que luego se me escapan antes de quedarme dormida acordándome de las tonterías que decías hace 10 minutos en mi sofá, intensas las cocinitas que hacemos vease croquetas deformadas i difíciles de tragar, las albóndigas que parecen muchas cosas menos albóndigas, los humos que dejan nuestros pitis (vengo a hacer un piti) tan intensos que duran como mínimo media hora, intensas las bromas que hacemos sobre nuestros vecinos plastas LO... y LA..., intensas las birras del marcel, intensas las noches en sala b y zumos de naranja que compartimos al día siguiente comentando la jugadeta, intensos tus muguendoandares,..
La convivencia contigo es intensa, intensiva y tremendamente divertida y sin duda me hacen mi día a día tan gracioso.
Es que miro atrás y me veo tantos momentos graciosos, con el melón, los bailes de la alegría, las risas al ver como ha quedado el pollo a la mostaza, el lapo en la moto,... mi memoria es mala y ahora no se me ocurren más pero es que se me escapa la sonrisa...son tantos. Momentos geniales, que hacen mi vida más completa, más plena. Es un support constante.
Hemos hecho tantas cosas juntas, tantas cosas divertidas. Bonitos momentos! Has compartido tu tiempo, tus risas, tu casa, tus amigos, tu cafe, tu cena, todo lo que has tenido. Agradezco tu generosidad, me hace aprender a serlo cada día más
Ser tu vecina es un lujo! Ser tu amiga más!
Te deseo lo mejor, deseo poderlo compartir contigo, ver como vas haciendo camino hacia tus sueños disfrutando cada pequeñita cosa... cada día haciendo de el presente el mejor jejeje
A disfrutar! Cuidate amor! Namasté

miércoles, 17 de diciembre de 2008

De la Sari per la Blanki



Amor!!!

Quantes coses a dir-te,… primer de tot moltes felicitats!

Seguint la idea la teva invitació de la festa, podria dir que també em venen molts moments al cap: Escola Suïssa, estius a Alemanya, Sant Feliu de Guixols, La Conca, cantonada del carrer Madrazo, Sala B, Gràcia, Llívia, a casa a Madrazo122, Marcel,... i tants altres i moments especials de xarrera, consells, filosofades, riures i atacs de riure, emails, telefonades, missatges, ploreres, compartint amb gent o soles, tajes, bailoteos, confessions, donant-nos ànims, amb família, …

Es pot dir que ens coneixem ara ja fa uns 26 anys, no? Què fort, Blanca. I saps què és el més fort de tot? Que mai hem deixat d’estar allà. Es podria dir que sempre som de les primeres en enterar-nos del que li passa a l’altra, oi? Després de 26 anys,…

No crec que amb aquestes ratlles et digui res nou del que t’he anat dient durant tots aquests anys. Per mi això és lo fabulós, que durant el camí hem disfrutat i disfrutem de la nostra amistat i sempre d’una manera molt transparent, som com part l’una de l’altra,. És el que de vegades diem, que no tenim records a la nostra vida que no hagi estat l’altra per allà pululant, jeje

Lo bonic també és que sempre hem pogut portar una amistat molt independent i intenssa a l’hora entre nosaltres i això crec que és una gran característica de com som.

He dit que no diria res nou, però sí que al menys et vull repetir el que molts cops t’he dit i continuo insisitint, ets única amor. Per mi ets com una germana de veritat. Part de la meva família i part del que jo soc.


GRÀCIES,

perquè ets tan divertida, per la teva generositat i paciència infinites, per estar ABSOLUTAMENT SEMPRE quan et necessito, per compartir amics, per sempre tenir un comentari positiu, per haver viscut mil experìencies boníssimes des de que erem unes enanes, per les ganes de conèixer gent d’altres països, per ser tan bona consellera, per fer de les millors truites de patates del món (i croquetes en un futur), per ser tan bona, per escriure uns emails super divertits amb els que la Sandra i jo ens partim, per fer pinya amb les nenes i altres col.legues, per posar-te al lloc dels demés, per ser humil, per pixar-nos veint els videos del Polònia, perquè estàs tan graciosa amb els guants de Mugendo, per agradar-te tocar de peus al terra però no poder evitar ser una somiadora en molts moments, per dir-me Sari, perquè ens hem inventat uns noms que podríem escriure un llibre, per tenir un gran do que és la teva imaginació i que trobo que hauràs d’explotar algun dia, per intentar aprofitar cada dia, per voler compartir la vida juntes,…

És que no acabaria mai, jejeje ok, ja prou, prou, prou,…

Guapa, per sort, aquí estem.

Sari

sábado, 13 de diciembre de 2008

Melones i nen





Blanche!!! Aquí estem els dos melons i el nostre inseparable Xavi. Aquests últims dos anys hem passat moltes estones junts tots quatre. De fet han sigut moments de molta risa i germanor plegats. Com una petita família dins de la gran família que ja som.
Aquí va un vídeo nostre a Amsterdam per fer-te riure una mica jeje
T'estimem guapa!

Sandra (melon/sandía), Xavi (no és cap melon, més aviat un tamarindo) i Sara (melon cantaloupe)